PRESENTACIÓ
Qui controla el passat, controla el futur. Qui controla el present, controla el passat.
El 26 de gener de 1939 les tropes nacionals entren triomfals a la ciutat pel carrer de Topete. A Terrassa s’acaba una guerra. Una altra comença de forma sòrdida i cruel contra qui s’oposi a la dictadura feixista del general Franco.
Consells de guerra, afusellaments, empresonaments i desterraments pretenen allunyar l’esperança de tornar a viure en una República i estroncar qualsevol inquietud de lluita per recuperar les llibertats democràtiques i nacionals de Catalunya. Durant prop de quaranta anys la Dictadura manté el control absolut sobre la memòria col·lectiva. Tan sols la persistència de les memòries personals i la tenacitat de la lluita clandestina s’oposen a la maquinària propagandística i repressiva del règim franquista.
Però la memòria sempre és selectiva. Durant la transició es confon reconciliació –necessària- amb un oblit que només afecta a la societat civil antifranquista i que silencia la memòria dels perdedors de la guerra. Incorporar a la memòria col·lectiva el que va significar la llarga negra nit del franquisme i el combat per la llibertat protagonitzat per nombroses persones que patiren detencions, tortures, presó i, fins i tot, la mort continua sent un deute històric de la Democràcia.
